Col·legiata de Sant Pere d'Àger
Descripció arquitectionica
El conjunt del castell col·legiata de Sant Pere d’Àger està format per una sèrie d’edificis romànics i gòtics de gran interès i caràcter monumental, construïts entre els segles XI i XVI. Les restes conservades més importants corresponen a una església d’estil romànic llombard amb reformes gòtiques, una torre residencial i la torre major del castell, creats durant els segles XI-XII, un claustre d’estil gòtic internacional, una capella gòtica annexa a l’església i, finalment, una sala capitular renaixentista.
Gran part dels edificis romànics foren promoguts per Arnau Mir de Tost a partir de la segona i definitiva conquesta de la vall d’Àger el 1048.
Història
La canònica fundada per Arnau Mir va estar desvinculada dels bisbats gràcies a una exempció episcopal per mitja de dues butlles papals (1060 i 1065), de manera que el monestir estigué directament sotmès a la Santa Seu i es convertí, doncs, en canònica vere nullius. Arnau Mir i els seus descendents, que, a partir del segle XII, ostenten el títol de vescomtes d’Àger, li van fer grans donacions fins al segle XII, quan va assolir el nombre màxim de 38 parròquies i 16 annexes com a senyor jurisdiccional.
La canònica va funcionar fins que va ser secularitzada el 1592; després es convertí en col·legiata i arxiprestat. El 1851 el papa Pius IX anul·la les col·legiates i es produeix un interregne en que, per decisió dels canonges, Àger passa a ser un arxiprestat exempt depenent del bisbat de Lleida. Conservà la jurisdicció exempta fins al 1874, que s’uní a la diòcesi de Lleida.
Els seus usos al llarg del temps
El conjunt albergava en els seus inicis els dos estaments feudals principals, repartits en diferents zones del recinte: la torre major i dependències annexes per a la guarnició del comte i el donjon per al senyor i la seva família. Hi havia l’església i dependències annexes per als dotze canonges de l’abadia, mentre que el castlà habitava la torre del Reducte, fora del recinte.
Els vescomtes utilitzaren la residència fins al segle XIV. A partir de la caiguda del Comtat d’Urgell, el conjunt quedà a mans de la canònica.
Finalment, a partir del 1829 va ser refortificat per Ros d’Eroles i utilitzat com a fortí per a les forces carlines del general Joan Castell, i, posteriorment, per les governamentals fins al final del segle XIX, en que l’abandó fou definitiu.
La impòrtancia del conjunt
Les virtuts polítiques d’Arnau Mir es posen de manifest amb l’organització definitiva de les seves conquestes a la Vall d’Àger. Va bastir el centre del seu poder i va construir un poderós castell, on establí la seva residència, coronat per una torre imponent, la més gran de la Catalunya comtal. Una torre que amb el temps canvià els seus usos primigenis però que constituïa un objectiu militar clar encara als segles XVI i XVII.
